La mà

La mà agafa el bolígraf i comença a escriure. Les ombres opaques de les reixes tracen línies. Paraules velades i rialles bandides travessen els murs freds. Empatxen la por i la vomiten. Un puf agre envaeix els porus orfes de sol de la mà. Astuta, el cobreix amb tinta. Olors, en un llibre, benvingudes són.

Un llibre engabiat, pensa cruel el carceller.

Fosqueja.

En aquesta hora, l’avinguda s’omple de gent. Il·lusions de mitja tarda caminen embolicades amb bufandes. Somriures galants boquegen promeses de cervesa freda, cine i companyia. Moltes entrem a les llibreries.

Tafanejo. Busco obres d’autores vives. Faig trampa, i quan el llibreter no em mira, llegeixo poesies. De cop, una mà surt d’entre mig de les estanteries i m’atrapa el canell. M’espanto. Crido. Mes la mà, intuïtiva, em tapa la boca abans no ho pugui fer. Estic a punt de sortir corrents, quan aquest membre fantasma, que no sé ni d’on ve ni de qui és, se’m posa davant les retines. Oh, déu.  A  la palma hi ha escrit un llibre! Parla de vida. Em fascina. Al meu voltant s’hi va apinyant gent. Es fa tard. No importa. No marxarem sense haver-nos llegit el llibre sencer.

Clareja.

El carceller, atònit, es mira la rea. I la mà, on la té?

 

 

Un comentario sobre “La mà

Agrega el tuyo

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

A %d blogueros les gusta esto: