Jugaré amb les ombres igual que amb els bassals en dies de pluja. M'empaparé l'ànima igual que els peus atrapats dins d'unes botes d'aigua massa curtes. No negaré el neguit de la roba humida sobre el cos quan els núvols escampin. Tornaré a casa amb la pell resplendent i llisa de qui s'ha rebregat en... Leer más →
Abans, no li agradava portar ulleres. Ara, li agrada perquè li dissimula les ulleres.
El teu record és pessigolleig de cítrics dins de la boca.
A les orelles, trots de cavalls amb ferradures noves,
porten aquell príncep que buscava l’amor dins les taronges.
És la teva veu contant-me contes,
i la d’aquella locutora radiant la radionovel.la de les tres,
quan les panxes feien bombolles
i, de tant en tant, ens envoltava la pudor d’un pet
que mai va fer-nos nosa.
És el cant fidel de les agulles teixint-me jerseis
perquè jo fos la més bufona.
L’escalfor de la llana damunt la pell quan era hivern
i el consol d’un drap humit a sobre el front,
que per una altra aspirina encara falta una bona estona.
És el gust enganxós dels cupons que esborrem amb un tros de coca.
L’aturar del nyic nyec del balancí del tiet que feia el primer ronc
i el teu “pst”, “pst”, perquè et veies fer-me l’ullet.
És el teu…
Ver la entrada original 84 palabras más
El último día Nos recuerdo jugando al escondite en tu pueblo húmedo de mar el último día del año. Nos recuerdo celebrando las campanadas a las doce del mediodía en el pub de tu pueblo el último día del año. Nos recuerdo celebrando las campanadas a las doce de la noche en casa de tu... Leer más →
Me gustan las mujeres con el pelo corto que no disimulan insomnios y lucen ojeras sabiéndose feas a ojos de los demás. Les que se senten soles perquè parlen idiomes tan simples que no entenen d’identitats nacionals. Las que nunca alcanzan la meta porque tropiezan con otras y se quedan con ellas para bailar. Les... Leer más →
Situem-nos: Som a una masia en un poble petit envoltat de boscos i turons. El poble es diu Sant Quirze de Safaja. És el primer dia de la primavera de l’any dos mil vint. És el vuitè dia que el Covid 19 té la gent confinada a casa. Són les vuit del matí. I és... Leer más →
És un atac per sorpresa, com els atacs son. Arriba quan tot just veus el sol. Dispara llàgrima gruixuda i sanglot. Sagna records d’una mort. Deixa el diumenge ferit al cor.
La mà agafa el bolígraf i comença a escriure. Les ombres opaques de les reixes tracen línies. Paraules velades i rialles bandides travessen els murs freds. Empatxen la por i la vomiten. Un puf agre envaeix els porus orfes de sol de la mà. Astuta, el cobreix amb tinta. Olors, en un llibre, benvingudes són.... Leer más →
Tú eres la luz, yo la oscuridad, tú el bien, yo el mal. Tú la calma, yo la tempestad. Los dos en la noche, una sola verdad. Tú cuerpo y el mío, el Yin y el Yang, un todo perfecto, una sola unidad!
Nos conocimos en el vibrato discordante de una nota musical que escapó de su tempo. Y si bien la lógica os dirá que aquel quimérico salto en el espacio tiempo debería de haber producido en nosotros, cuanto menos, un ligero temor, os contaré que no fue así. Dejadme que os explique desde el principio como... Leer más →
Mi querida papelera 